Per uns serveis públics de qualitat i per a tots
Full sobre l’educació pública nº 2
Si a la nostra tardor són freqüents les gotes fredes, és evident que Conselleria s’afanya a demostrar-ho amb regularitat matemàtica, tot omplint de borrasques el panorama de l’educació pública. El resultat de tot això, però, és que cada vegada la tardor se li torna més càlida i les previsions no són gens optimistes per als “nostres” governants.
És evident que la paciència de la comunitat educativa valenciana s’esgota a un ritme vertiginós, i ningú no se’n pot sorprendre. Almenys des del curs passat, s’ha anat fent cada vegada més clara per tots la necessitat d’aturar uns atacs que superaven, si no en quantitat, sí qualitativament, tot el que havíem vist fins ara: el Pla Èxit (?), ara recolzat amb estadístiques esbiaixades; les ordres contradictòries sobre la manera d’engegar l’Educació per la Ciutadania (EpC); el caos consegüent de cara a l’inici de curs; els casos d’autoritarisme en la direcció d’alguns centres, amb expedients contra companys (el cas del Joanot Martorell a Elx és particularment sagnant, amb la promoció afegida dels responsables); el greuge continu als batxillerats públics davant els concertats; l’equiparació de la religió a les matèries científiques en Batxillerat; la proposta d’assegurar el control dels directors per Conselleria…
En el nostre full núm. 1, cridàvem l’atenció sobre el fet que l’ofensiva contra els serveis públics és general, i que es reforçarà a mesura que s’agreuge la crisi per tal d’assegurar espais d’inversió als capitals privats. Advertíem també que aquest atac s’acompanya de l’intent de sotmetre els sectors de treballadors millor organitzats, com els funcionaris (no és casualitat, per això, que ara siguen els treballadors de l’automòbil qui centren bona part de la pressió empresarial i política). El pols que manté la Conselleria, amb noves agressions a l’endemà de cada mobilització de la comunitat educativa, demostra la seua decisió de seguir aquest “full de ruta” contra la crisi per protegir els sectors socials que representen. Afortunadament, des d’aquest costat hem sigut capaços d’unificar la resposta popular contra les agressions, com dèiem al maig, i la reacció de docents, pares, mares i estudiants a la crida feta pels sindicats i plataformes ha estat molt satisfactòria, encara que, és clar, ens queda molta faena per fer.
Quant a açò, cal respondre amb fermesa als qui tracten de desactivar les mobilitzacions, amb l’excusa de la forma en què s’implementà l’EpC i el caire «partidista» d’aquestes protestes. Evidentment, no és moment de gestos partidistes, i fàcilment es posarà en evidència qui intente treure’n un profit electoral, perquè la situació exigeix un recolzament incondicional a la mobilització de la comunitat educativa, que deixe al marge els càlculs electorals o l’efecte sobre altres responsables polítics. Però, com negar el caràcter polític d’aquest conflicte? Qui pot negar que lluitem per defensar la democràcia en l’ensenyament, quan el Govern valencià planteja tan a les clares el control partidista dels equips directius? Qui pot oposar-se a què la comunitat educativa recupere el protagonisme en el desenvolupament d’una educació pública de qualitat, laica i democràtica?
És per això que els republicans considerem que la lluita que tenim plantejada és eminentment política: per la democràcia, per allò públic i contra el caciquisme. Estan en joc l’autonomia dels centres i dels claustres, el tipus de relació democràtica i participativa que hem conreat durant molts anys en l’escola -malgrat la mancança de recolzament institucional i material, que ara arriba al seu cim– i, per descomptat, la dignitat dels treballadors de l’ensenyament. I és cert que, en el camí d’aquesta reivindicació de la dignitat, caldrà parlar de qui, com i per a què es fan els canvis (tots) en el sistema educatiu, per aconseguir que deixe de ser considerat un arma electoral – partidista – o un camp d’inversió. Però poc serà el que aconseguim en aquesta qüestió tan important si no som conscients de la necessitat de marxar, units, per l’escola pública, i de preservar les conquestes, que costaren tantes lluites als companys més veterans, dels atacs que reben ara i dels que vindran en el futur.
En conseqüència, seguirem treballant per unificar esforços i recolzarem de manera efectiva totes les iniciatives i mobilitzacions que els docents, les associacions de pares i mares o l’alumnat duguen a terme en aquesta direcció.
Per una escola pública democràtica, laica i de qualitat
Mobilitza’t!!!
Plataforma de Ciutadans per la República / MUP-Republicans
(membres de la Coordinadora Municipal Republicana)
REPUBLICANOS Alacant 